No està del tot definit la època exacte on es van realitzar els primers espectacles de màgia, però tot sembla indicar que les primeres dades es remonten a l’antic Egipte.
Concretament, la primera constància que es té és en un papir Westcar, on es parlava d’un mag anomenat Dedi i que va estar al palau de Menphis, la residència dels faraons.
El truc que aquest mag feia no té res a veure amb la màgia actual, ja que consistia en tallar el cap a una oca i, després d’un gest màgic, tornava a caminar.
Durant l’edat mitjana la màgia estava fusionada amb altres arts, ja que la mateixa persona que es dedicava a fer màgia, sovint feia també titelles o bé feia de joglar, per tal d’entretenir a la cort.
Cal dir que fins a aquell moment, sovint s’utilitzava la màgia per enganyar a la gent i fer creure que es teneien poders… amb la única finalitat d’aprofitar-se. No va ser fins entrat al s. XVII que podem veure per primera vegada el que es considera màgia professional.
Màgia moderna
Va ser Robert Houdin qui va començar a considerar la màgia com un entreteniment i no com un engany, actuant per primera vegada en teatres d’alta classe social i implementant, per primera vegada també, el frac en les actuacions.
A més, va aprofitar la revolució industrial per a incorporar efectes mecànics i elèctrics als seus espectacles, com amb el joc del taronger, que es pot veure en la imatge de la dreta.
El mag que s’ha de mencionar sí o sí en aquest article ha de ser Harry Houdini, reconegut internacionalment en la seva i en la nostra època, que va fer-se famós per els seus impressionants números d’escapisme.
I ARA... QUÈ?
Saber d’on ve la màgia segurament és una pregunta fàcil de respondre, però no ho és tant saber cap a on va? És per això que a (R)evolution, el nou espectacle de la companyia, es fa un breu repàs en els jocs més clàssics per a poder entendre la evolució d’aquest art, però sobretot es fa una mirada al futur i es realitzen efectes basats en la tecnologia, en les xarxes socials i en jocs mai vistos per tal d’innovar i aconseguir que la màgia no sigui un art estancat.
